Quim Sànchez: Mai t’oblidarem


La història d'un poble és la història que fan els seus homes i dones, i el seu destí no pot ser cap altre que el que aquests i aquestes vulguin. Un poble oprimit no té gaires opcions possibles: o la desaparició o l'alliberament. Davant això, tots els catalans tenim una responsabilitat i d'assumir-la o rebutjar-la depèn que el nostre sigui un futur lliure i català. Hi ha molts patriotes que no han dubtat a donar-ho tot per la defensa de la llibertat i la dignitat d'aquest poble. Quim Sànchez n'és un exemple.

Quim Sànchez era fill d'una família immigrada. De ben jove va adquirir una profunda consciència de classe i, ben aviat, va connectar amb l'esquerra del lloc on residia (el Prat de Llobregat). L'assumpció de la pròpia realitat nacional li arribà més tard, en assistir a classes de català.

La seva militància va iniciar-se als Grups de Defensa del Medi Ambient del Prat i la Comissió d'Aturats de la mateixa població. Més tard, s'integrà al PSAN i ja ajudar des del primer moment a la creació de l'MDT, fins que va ampliar el seu compromís amb la militància a Terra Lliure. La mort, però, li arribà la matinada del 16 de desembre de 1985. Quan es disposava a realitzar una acció armada, li esclatà la bomba que duia al damunt, provocant-li la mort, quan només tenia 21 anys.

Quim Sànchez era un lluitador incansable i coherent, un treballador abnegat, sempre disposat a ser a primera línia. Hem de fer-nos dignes del seu exemple i per això cal mobilització i formació constant, patriotisme i consciència de classe, orgull de catalanitat i solidaritat internacional.