Manuel Massó: La falsa ruta del separatisme català


En Manuel Massó i Llorens va néixer a Barcelona el 22 d'octubre de 1876. Va cursar els estudis d'enginyer industrial i va arribar a ser catedràtic de tecnologia tèxtil a l'escola industrial de Vilanova i la Geltrú i de Barcelona. Va participar en la Lliga, tot esdevenint diputat de la Mancomunitat i regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ciutat de la qual n'aspirava a ser alcalde. Ja de ben jove pronuncià diverses conferències de divulgació de l'ideal separatista arreu de Catalunya.

Les desavinences amb Macià pel domini de la direcció del tot el moviment separatista català fan que no entri a Estat Català i que es mantingui sota la militància de dos partits polítics regionalistes (la Lliga i Acció Catalana). Tot i això, amb la dictadura de Primo de Rivera es va d'exiliar en diversos països europeus, on donà a conèixer el fet català, per finalment acabar instal·lant-se a Buenos Aires. Va mantenir una pugna constant amb Macià, tan pels seus procediments estratègics i tàctics, però sense aportar mai una alternativa. Tot i que col·laborà en el finançament dels fets de Prats de Molló, les diferències amb l'Avi varen ser insalvables.

Amb la proclamació de la República i la corresponent amnistia, retornà a Catalunya, però sols durant uns mesos, ja que decidí tornar a Buenos Aires decebut pels diversos aconteixements i per l'omís cas que li fa Macià, ja que va esdevenir un dels seus més fèrrims detractors. Des de l'Argentina crea la fantasmagòrica Unió Nacional Catalana de Sudamèrica i, més tard, participa en el Partit Nacionalista Català de Josep Maria Xammar. L'intent electoral fracassà i en Massó es dedicarà fins a la fi dels seus dies a l'activisme cultural des d'Argentina estant.

Massó va morir al seu exili (voluntari primer, forçós amb la dictadura) de Buenos Aires el 29 de novembre de 1951. L'obsessió de Massó amb Macià el va portar a criticar-lo durant tota la vida i a posar les majors traves possibles en els actes de Macià, més que no pas a construir una alternativa. Tot i així, el patriotisme i ideals separatistes de Massó no poden dissimular una tasca equivocada dins el nacionalisme català, que el va portar a la unitat d'acció amb Cambó amb l'ideal comú d'enderrocar la tasca de Macià; i valgui el seu exemple per prevenir errors futurs dins el nostre moviment d'alliberament nacional.