Josep Maria Folch i Torres: Les obres populars


Josep Maria Folch i Torres va arribar a ser, gràcies a les seves novel·les i obres de teatre, un dels escriptors populars de Catalunya. Moltes de les seves obres (sobretot el Patufet) foren uns instruments excel·lents per tal d'ajudar a aprendre a llegir el català, sobretot entre la gent gran.

Folch i Torres va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1880 al sí d'una família d'origen benestant. Aquesta família, tot i exercir en el ram de la fusteria, tenia un interès notable per l'art: així, mentre l'avi era un assidu als Jocs Florals, el seu pare ajudava a molts pintors a obrir-se camí mitjançant exposicions a la seva botiga de mobles.

Degut a la condició de la seva família, va poder estudiar als Escolapis de Sant Antoni, però un cop l'empresa familiar va fer fallida, va haver de compartir l'educació amb nois humils i amb dificultat. Això li va fer obrir un nou món: va tenir relació directa amb les dificultats econòmiques i socials de les classes populars.

Torres va haver de deixar l'escola als 12 anys i es va posar a treballar. Va començar a publicar les seves composicions a la revista L'aureneta, i va crear, junt amb d'altres companys, la revista Lo conceller. També va col·laborar amb diverses publicacions de l'època, com La Renaixensa, Joventut i El Poble català.

Paral·lelament, van créixer les seves inquietuds polítiques i va participar en l'Orfeo Català i a la Unió Catalanista, de la qual en va ser nomenat secretari. Precisament, l'onze de setembre de 1901 va ser detingut i empresonat junt amb trenta companys, pel senzill fet d'haver fet una ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova. Arran d'aquests fets, va redactar un petit treball que explicava el seu pas per la presó i els patiments patits. Fruit d'aquesta experiència, juntament amb d'altres detinguts, va fundar La Reixa, primera entitat catalanista de suport als patriotes presos.

Va llençar campanyes nacionalistes des de la revista L'Atlàntida o el setmanari La Tralla. Arran d'això, va haver de marxar a l'exili a Perpinyà. Moltes de les novel·les d'aquesta època responen a un estil naturalista i psicològic (com Lària, Vers la llum, Aigua avall o Sobirania). En tornar de l'exili, va dirigir la revista Patufet, assolint una enorme difusió popular (65.000 exemplars setmanals), contribuint de manera notable a la normalització de la llengua catalana (sobretot amb Pàgines viscudes).

El 1910 va publicar aventures extraordinàries d'en Massagran i, a partir d'aquí, va publicar dues o tres novel·les cada any per a la biblioteca Patufet, de tipus exòtic, rural, urbanes, sentimentals o humorístiques. Va fundar també el moviment Pomells de Joventut, per tal de difondre els ideals morals i patriòtics, però sense lligams amb cap partit polític.

Durant la República publica de forma nombrosa i abundant, però amb la fi de la guerra, ha perdut el seu fill Jordi, a més de no tenir una subsistència econòmica fixa. Entra en una greu depressió, intenta publicar en castellà però va fracassar estrepitosament. La mort de la seva esposa l'acabà d'enfonsar i va morir el 15 de desembre de 1950.

L'obra de Folch i Torres va ser una de les més populars del nostre país. L'autor dels Pastorets serà recordat també pel seu compromís amb la cultura i el país i la seva aportació decisiva a la normalització de la nostra llengua entre petits i grans.