Lluís Marsans: Els inicis del separatisme

Lluís Marsans va néixer a la Parròquia de la Soledat d'Igualada l'any 1860. La seva era una família humil i senzilla. Ja de ben jove mostrà inquietuds socials i culturals. Això el feu participar en els certàmens de l'Ateneu Igualadí, obtenint diversos premis principals, amb publicacions de caire costumista i folklòriques. També ja destacava per les seves idees catalanistes, i intentà, sense èxit, la publicació d'un periòdic a la comarca.

Marsans va marxar a Barcelona per tal de participar de l'incipient moviment catalanista de l'època. Així, va esdevenir redactor dels diaris La Veu de Catalunya, La Renaixensa, La Nació Catalana i Joventut, amb col·laboracions i articles de caire social i catalanista. A nivell polític, va participar a l'Associació Popular Regionalista, que abandonà temps després per l'actitud elitista i apolítica que prenia l'entitat. Durant aquests anys pretén unir les reivindicions socials amb el catalanisme, per tal d'apartar-se dels vells regionalistes i construir un nou moviment cívic amb menestrals, obrers i comerciants. És en aquest període on s'enterra definitivament el regionalisme i neix com a força emergent el separatisme, del qual en Marsans en serà un bon exponent.

Més endavant fundarà l'Associació Democràtica Catalunya i Avant, amb l'objectiu de reunir el tema social i el nacional com es feia en d'altres països, com Irlanda. La seva tasca també tingué incidència a nivell social, ja que fundà la Cooperativa Obrera Catalana, amb l'objectiu d'acostar els obrers al catalanisme.

L'onze de setembre de l'any 1901 va ser empresonat juntament amb una trentena més de patriotes que havien anat a recordar als màrtirs de 1714 i foren detinguts per la policia. Després de passar uns dies a la presó, i davant la pressió popular foren alliberats. Dies després, Barcelona va viure una de les primeres manifestacions públiques i massives del nacionalisme, amb un homenatge als empresonats. Aquest grup, en el qual hi havia també Josep Maria Folch i Torres, va fundar posteriorment La Reixa, el primer grup de suport als represaliats catalanistes.

Lluís Marsans va col·laborar també amb l'Estat Català de Macià durant els primers anys, per després apartar-se'n i militar a les files del Partit Nacionalista Català, amb el qual va concórrer sense èxit en diverses eleccions.