Francesc Ferrer i Guàrdia: Pare de l'escola Moderna


En Quico de cal Boter, que així era conegut en la seva vila natal, va néixer a Alella l'any 1854. Als catorze anys va entrar a treballar dins la companyia ferroviària.

Políticament, va ser una persona d'esquerres, inconformista, decidida. Es diu que durant un temps aprofitava els viatges que feia (gràcies a la seva feina als ferrocarrils) per passar papers i altres coses d'amagat a França, i entrava correspondència privada del polític Ruiz Zorrilla.

Ferrer i Guàrdia, cap a l'any 1883, va fer-se maçó. Amb posteriorment, la maçoneria va ajudar-lo molt i promogué bona part de les campanyes que, arreu de l'estranger, van fer-se a favor de Ferrer i Guàrdia. Segons es creu , Ferrer va arribar a assolir el grau trenta-un dins la maçoneria.

Quan tenia trenta anys, les seves activitats polítiques van fer que hagués de marxar i instal·lar-se a França amb la seva família. A París va treballar en una botiga de vins i licors, i després va dedicar-se a donar classes de llengua espanyola en una escola de senyoretes. A París va conèixer una persona que influiria notablement en la seva vida: Paul Robin, que dirigia l'orfenat Prévost, de característiques molt especials: ensenyament racionalista, molt endinsat a més en la natura, amb matèries pràctiques; quasi com una escola d'arts i oficis. L'ensenyament de Robin va entusiasmar a Ferrer i Guàrdia, però ell no disposava dels diners necessaris per dur a terme una tasca semblant.

Els seus affaires sentimentals van dur-lo de Leopoldine Bonnard, una professora racionalista que l'ajudà a l'Escola Moderna, fina a Jeanne Ernestine Meunier, que va fer canviar la vida de Ferrer i Guàrdia, ja que, en morir, va deixar-li una considerable fortuna.

L'any 1891 era una altra vegada a Barcelona, i aquest any va fundar l'Escola Moderna, que volia ser una rèplica de l'establiment educatiu de Robin, però les diferències foren notòries. El cas és que Ferrer volia fer la revolució des de la primera lletra. Volia que els fills dels obrers tinguessin una bona educació, i va fundar, a més, una editorial per imprimir els llibres de text de la seva escola. Fou un ensenyament racionalista, clar, i també anticlerical, antimilitarista i revolucionari, que va sorprendre i espantar a molta gent.

Ferrer i Guàrdia, que estava aparellat amb Soledad Vilafranca, va tenir des de llavors una intensa vigilància policial, que continuà fins el mateix dia que començà la Setmana Tràgica barcelonina, el juliol de 1909. Amb tot això, la guerra del Marroc i el problema de les quintes va fer esclatar el drama. La gent no volia enviar més fills al Marroc, ni pagar més impostos per costejar la guerra. Així, la darrera setmana de juliol de 1909 van produir-se aldarulls, i es va declarar vaga general. Es produïren aldarulls i fou acusat de dirigir un grup que va dedicar-se a cremar esglésies i convents.

El procés contra Ferrer fou molt curt. Van declarar-lo culpable, i van ajusticiar-lo. Encara ara es discuteix si Ferrer va tenir importància o no dins els esdeveniments de la Setmana Tràgica. El fet és que Francesc Ferrer i Guàrdia fou executat, malgrat les peticions d'indult que van dirigir-se al govern espanyol. En els seus darrers moments, Ferrer va cridar: Sóc innocent! Visca l'Escola Moderna!