Xavier Casassas i Miralles va néixer l'octubre de l’any 1935 a la ciutat de Barcelona. Fill d’un funcionari cursà el batxillerat amb qualificacions brillants a un centre escolar dels germans maristes; a la revista dels quals hi publica alguna col•laboració. Al llarg de la seva etapa escolar, destaca pel seu tarannà discutidor, entremaliat i rebel.
Una rebel•lia que es fa palesa en la seva primera detenció, per espai de vint-i-quatre hores, durant la vaga general dels tramvies barcelonins l'any 1951, acusat d'efectuar pintades subversives i d'agressió a la força pública. El 1954 ingressa en plantilla del Banc de Santander, abans, però, ho fa en uns laboratoris químics. Amb motiu de l'anunci d'un aclaparador augment de tarifes dels tramvies, Casassas participa en la impressió i distribució de 72000 octavetes. Aquesta acció provoca una setantena de detencions, i la permanència del futur líder sindical a la prefectura superior de policia de Via Laietana i a la presó Model de Barcelona.
A banda d'aquest activisme, Casassas participa en la vida cultural del país. És precisament en el marc d'un homenatge nacional al poeta mossèn Cinto Verdaguer, a Vallvidrera -a prop de Barcelona- que Xavier és amenaçat, pistola en mà, per membres del cos paramilitar anomenat guardia de Franco.
El 1955, data en que ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, formació en la qual s'incorporarà aviat al seu consell nacional. L’any 58 funda la primera organització sindical nacionalista en la història del nostre país: la Solidaritat d'Obrers de Catalunya, tot imitant el projecte i concepció del sindicat basc ELA. Casassas hi esdevé el seu principal motor des del 1958 fins el 1983, tot desenvolupant les funcions de secretari general i de president.
La dècada dels anys 60 és la veritable època daurada del S.O.C., el primer sindicat de Catalunya, amb uns 600 quadres, i implantació majoritària a estalvi, banca, i destacable a metall, químiques, tèxtil, construcció, ensenyament…Casassas és elegit pels treballadors i treballadores vocal del jurat a nivell d'empresa i també a l'estat espanyol. En ple estat d'excepció, el 1969, ha de fugir a l’exili.
Abandonà UDC a principis dels 60, i al llarg del anys 70 abona el projecte polític socialdemòcrata i catalanista de Josep Pallach i el seu Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. El 1971 es presenta com a candidat a Corts per l'oposició democràtica moderada i dos anys després com a candidat a regidor de l'ajuntament barceloní.
El 1975 és elegit president de l'agrupació estatal de treballadors i tècnics d'estalvi. Aquest mateix any, Casassas és detingut en una reunió clandestina celebrada al carrer Segre 14, en companyia de Felipe González, Josep Pallach, Dionisio Ridruejo, Antonio García López, Anton Cañellas…Es tractava de la trobada preparatòria de la constitució de la Plataforma de Convergència Democràtica.
Amb la recuperació democràtica a l'estat espanyol, el SOC pren nova volada. El 1983, Xavier decideix passar el testimonia gent més jove, i abandona la primera línia del combat sindical, tot encetant un compromís polític a Esquerra Republicana de Catalunya. Després de la forta crisi i davallada del sindicalisme nacionalista al llarg dels anys 1987 i 1988, Xavier encapçala tossudament i ferma la voluntat de reconstrucció i de continuïtat.
Xavier Casassas i Miralles mor a Barcelona el 1992, amb 57 anys, deixant una rellevant trajectòria al servei de la seva doble passió que és també la de la COS: Catalunya i els treballadors i les treballadores.
