Maria Aurèlia Capmany, escriptora, pedagoga i política, va néixer a Barcelona el 3 d'agost del 1918.
Filla d'Aureli Capmany i néta de Sebastià Farnés, tots dos estudiosos del folklore. Va fer estudis universitaris de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma i va acabar-la a la postguerra (1942). Exercí de talladora de vidre, ofici que va aprendre a l’Escola Massana, i va desenvolupar activitats pedagògiques. En la dècada dels quaranta va participar en algunes activitats culturals clandestines, com les de Miramar, i va entrar en contacte amb el grup d'Ariel, una publicació literària i artística editada a Barcelona entre el 1946 i el 1951. El 1951 va ser directora de l'Institut Albéniz de Badalona. Va ser becada per l'Institut Francès al Collège de France durant el curs 1952-53 i va cursar estudis a la Universitat de la Sorbona. La seva carrera literària s'inicia el 1947, quan és finalista del premi Joanot Martorell amb l'obra Necessitem morir. Dos anys més tard va guanyar aquest premi amb El cel no és transparent. La influència de Salvador Espriu va ser molt important en l'inici de la seva carrera literària. El 1957 obté el premi Josep Ixart d’assaig. Més endavant, el 1968 va guanyar el premi Sant Jordi amb Un lloc entre els morts.
El seu feminisme, evident en la seva actitud pública i en les seves declaracions, es va fer palès en moltes de les seves publicacions, entre les quals, la novel•la Feliçment jo sóc una dona (1969), també cal anomenar obres d’assaig, La dona a Catalunya i El feminisme a Catalunya.
La seva vida sentimental va anar lligada a la de l'escriptor Jaume Vidal Alcover, amb qui va conviure des de finals dels seixanta. En la trajectòria de Maria Aurèlia Capmany també va ser molt important la seva relació amb el món del teatre, que, com a autora, va començar quan l'escriptor Jordi Sarsanedas li va demanar una obra per a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i ella va escriure Tu i l'hipòcrita, estrenada el 1959. Més tard, quan Ricard Salvat va impulsar la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, li va demanar que s'encarregués dels cursos de literatura gramàtica. Una obra que va causar molt d'impacte entre les seves peces teatrals va ser Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, en col•laboració amb Xavier Romeu. Altres premis obtinguts són: Premi de la Crítica Serra d'Or 1974, per L'ombra de l'escorpí i Premi de la Crítica Serra d'Or 1982 , per El malefici de la reina d'Hongria o les aventures dels tres patrons de la nau.
Com a actriu, va participar en diverses obres de teatre com L'Auca del senyor Esteve i Primera història d' Esther, i en cinema, a El vicari d'Olot, de Ventura Pons.
A més a més de la seva intensa activitat com a escriptora, Maria Aurèlia Capmany va fer constants col•laboracions en la premsa diària, ràdio i televisió. També va col•laborar en revistes i diaris amb una certa regularitat. Va ser regidora de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). A partir del 1987 va assumir la regidoria d'Edicions i Publicacions. Va morir a Barcelona el 2 d'octubre de 1991, poc mesos després de la mort del seu company sentimental, Jaume Vidal Alcover.
