Guillem d’Efak: La balada inacabada


En Guillem va néixer a Asopla (Rio Muni) el 23 de març de l’any 1929. Sense poder decidir-ho, fou traslladat a Manacor, on passà la seva infantesa i joventut. Aquí va mantenir una forta amistat amb alguns dels joves escriptors de la postguerra, com Miquel Àngel Riera o Jaume Vidal Alcover. A Manacor va viure uns anys intensos, que determinaren el seu compromís cívic.

Fou un home polifacètic i d'una rica personalitat. Treballà com a guia turístic, veremador a la Catalunya nord , miner a Lorena, actor, poeta, cantant... Durant molts d'anys va residir a Barcelona, on sobretot treballà en el moviment de la Nova Cançó.

L’any 1954 aconseguí el seu primer guardó literari del que seria una llarga llista de premis posteriors (Cavall Fort, Carles Riba, Ciutat de Palma, Faràndula de Sabadell...) i el 1956 va veure editat el primer llibre, El poeta i la mar de la mà del seu amic, el poeta Josep Maria Lompart, que el posà en contacte amb gent com en Raimon o en Josep Maria Espinàs.

Debutà amb un gran èxit el 1965, al Teatre Romea de Barcelona. Allà, va obrir, amb el mallorquí nom de La Cova del Drac, un cafè teatre que va servir de plataforma cultural d’animació.

Va enregistrar vuit discos en tan sols tres anys, i aconseguí, per una massiva votació, el Trofeu Sant Jordi.

La voluntat de denúncia troba un mitjà més adequat en els poemes escrits per a esser cantats en públic, com les lletres de Viure a Barcelona (1978). Igualment, el compromís patriòtic de Guillem d'Efak s’expressa a El regne al mig del mar (1980), en què reinterpreta la nostra història. A Tampoc el foc accentua el missatge ecologista i nacionalista.

La seva obra es caracteritza per l’ús de formes col•loquials i dialectals, la incorporació d'elements màgics o onírics, l'adopció de metres populars, la introducció de trets de la cançó per a infants o dels ritus magicoreligiosos, la utilització metafòrica de personatges i situacions, etc.

La seva persona resta oblidada per les institucions, però el seu treball i lluita han quedat entre la gent. Compromès políticament amb els Països Catalans, va morir el 15 de febrer de 1995.