Pere Calders: Els contes com a vocació

Pere Calders i Rossinyol va néixer a Barcelona l'any 1912 i va exercir en la seva vida de narrador, periodista i dibuixant. Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts. Durant la segona república molts intel•lectuals i artistes no exiliats s’aixoplugaren sota les ales del PSUC, a canvi de seguretat i treball, aquests entraren en el món de la política molt activament, i alguns d’ells com Pere Calders fins i tot foren combatents per la república.

Calders publicà acudits i dibuixos molt crítics amb el fals revolucionarisme i el desordre social provocat per aquest a “L’esquella de la Torratxa” (1936), revista que el donà a conèixer mentre dirigí juntament amb Avel.lí Artís i Gener. Després també col•laborà amb el “Diario Mercantil” i “Avui”. El seu primer llibre publicat fou un recull de contes, El preimer Arlequí, el 1936. Poc després al 1938 escriví el llibre de guerra Unitats de xoc, amb el prefaci de Carles Riba i Enric Curselles, i que fou un dels pocs llibres de guerra publicats durant el conflicte de la guerra civil espanyola. Com a conseqüència d’aquest llibre i altres actes en contra dels feixistes, hagué d'abandonar el país poc abans d’acabar la guerra civil per anar-se'n a França i més tard a Mèxic. Durant l'exili, fou internat en un camp de concentració, a Prats de Molló. Ell va descriure la situació de manera crua: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel•la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació."

L'exili de Mèxic el va marcar profundament. Allí va casar-se amb la seva dona, Rosa Artís, germana de Tísner. Però no només això. L'ambient en què visqué influí de forma notable en els seves obres i en els seus contes.

Malgrat el predomini de la poesia en la literatura catalana a la postguerra espanyola (1939-50), on destaca sobretot l’obra poètica de Carles Riba, la narrativa s'imposà (continuació de la tradició de pre-guerra) amb grans dosis de pessimisme per la evident situació de la població. Pere Calders era un dels protagonistes d’aquest tipus de novel•la, que feia anàlisis psicològiques molt individualistes per a uns problemes que realment eren col•lectius ja que era tot el país que sofria la guerra. Entre aquests autors trobem Manuel de Pedrolo, Mª. Aurelia Capmany, Joan Perucho i sens dubte Josep Pla.

El 1941 es recuperaren els Jocs Florals gràcies als exiliats, així varen poder publicar obres guanyadores i entre els autors més prolífics destacà Pere Calders juntament amb gent com Joan Puig i Ferreter i Màrius Torres. Apart de guanyar els jocs Florals també va guanyar el 1955 el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta, que es actualment considerada la seva obra més significativa.
Cap a finals dels anys cinquanta es crea la revista “Serra d’Or”, instrument de normalització cultural
i comunicació amb el públic (15.000 exemplars de tirada). També aquí Pere Calders va pertànyer a una de les primeres generacions intel•lectuals que ajudaren a tirar la revista endavant.

En general l’obra literària de Pere Calders assoleix, amb combinació de la fantasia i de l’humor, sovint satíric, un extraordinari to líric. En el pla econòmic, ell va fer saber al exili (d’on ell va arribar al 1962) que el nivell de vida dins el Principat català era alt i que, tot i que el treball era dur, es respirava un aire d’optimisme i de penúries ja passades. Durant la seva vida, va rebre diversos premis, com ara el Premi d'Honor de les Lletres catalanes (1986) o bé el premi Serra d'Or (1979). En Calders ens deixà el 21 de juliol de 1994.