Marc Ferrer: Formentera, la nova terra

Marc Ferrer és un dels personatges claus de la història de Formentera i a la pràctica esdevé un dels seus primers pobladors i mite històric per excel·lència.

L'illa de Formentera, tot i que conquerida pels catalans al 1235, va ser a partir del segle XIV terra de ningú, degut als continus enfrontaments entre el Cristianisme i l'Islam. Els eivissencs aprofitaven la fusta dels boscos, conreaven la terra... però no hi vivien degut a la inestabilitat de l'illa.

En Marc Ferrer era natural i veí de l'arraval de la Marina. Era un capità que viatjava amunt i avall per la Mediterrània amb l'objectiu de comprar blat. Fou un gran patró de la mar, que coneixia a la perfecció i segons conten algunes històries, era també corsari. Tot i així sabem del cert que exercia de barber i que tenia algunes hisendes al quartó de Ses Salines.

Treballava comissionat per les autoritats locals, i això el portà a Palma, Gènova, Barcelona, Palerm, Marsella,... A més, es trobava amb greus problemes, ja que la fama dels eivissencs era de mal pagadors, i això feia que ningú els volés vendre res si no era pagat de forma anticipada.

Conta la història que, en una transacció a València, finalment Ferrer pogué obtenir blat, però els problemes vingueren, com sempre, a l'hora de pagar. Així, al no poder pagar amb diners la transacció (com especificava el contracte), en Marc Ferrer fou pres com a ostatge i retingut i empresonat a la Torre dels Serrans durant un any i mig. Per sortir-ne, va haver d'hipotecar tots els seus bens i pagar el deute.

Com a compensació a aquest agravi, en Marc Ferrer demanà al rei Carles II que li concedís unes terres a Formentera. Ell era conscient de la importància de l'illa un cop és pogués repoblar i per això decidí fer aquesta arriscada demanada.

I, el rei, un cop consultada la decisió amb els seus homes de confiança, decidí acceptar la seva proposta (per una gràcia reial del 24 de desembre de 1695, que va ser confirmada el 20 de febrer del 1697). Les autoritats d'Eivissa, però, no les tenien totes ja que desconfiaven de les veritables intencions de Marc Ferrer,

Així, per la gràcia anterior, en Marc Ferrer es va fer amb la propietat de mitja llegua quadrada de bosc. L'illa, com que resultava deshabitada en gran part, passà gairebé a les seves mans després d'una nova gràcia de 1699. Així, els descendents de Marc Ferrer i altres emigrants repoblaren l'illa, cloent el procés cap al segle XVIII. Com a dada curiosa, cal esmentar que, donada la circumstància que Marc Ferrer només tenia filles (quatre), el seu llinatge va desaparèixer en les posteriors generacions dels seus hereus. Però ha quedat ben viu el seu record en els homes i les dones de Formentera com un dels fundadors de l'illa i un personatge gairebé mític en la història de tot el país.