Josep Renau: La pintura compromesa



Pintor nascut a València l’any 1907. Va estudiar Belles Arts a València entre els anys 1919 i 1925).

Ben aviat es va dedicar al cartellisme publicitari i la seua obra fou aviat apreciada estèticament i política. Als anys 1930 treballà per revistes com Estudios, Taula de Lletres Valencianes, Cuadernos de Cultura, La República de les Lletres, Nostra Novel•la, Orto, Nueva Cultura, etc.

Políticament, en Josep es va afiliar l’any 1931 al Partit Comunista Espanyol (PCE), i va fundar la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris (1932) i la revista Nueva Cultura (1935).

Durant la guerra antifeixista realitzà cartells de propaganda, alhora que ocupà els càrrecs de director general de Belles Arts, president del Consell Espanyol del Teatre i de director de propaganda gràfica del Comissariat General de l'Estat Major Central.

El gener del 1939, mentre era a Barcelona, on preparava el material que havia de dur a la Fira Internacional de Nova York, es produí l'ocupació feixista. Això va fer que hagués de creuar el coll de Portús i que posteriorment fos Internat al camp de refugiats d'Argelers.

Més endavant va aconseguir un visat del EUA, que li permeté anar a Tolosa de Llenguadoc, per passar a Mèxic (maig del 1939). La fi de la guerra l'agafà a Nova York, on assistia a la Fira Internacional. Passà de seguida a Mèxic, on col•laborà en revistes de l'exili. Igualment, s’interessà pel muralisme mexicà, tot col•laborant amb David Alfaro Siqueiros i amb obres pròpies, com els murals del Casino de Cuernavaca.

El 1958 deixà Mèxic per instal•lar-se a Berlín Oriental, on realitzà nous murals, fotomuntatges i contribucions a revistes com Bildende Kunst i Sonntag. Si bé mai deixà de residir a Berlín, realitzà diversos viatges a València d'ençà 1976.

El 1978 llegà la seua obra a la Fundació Josep Renau. En Josep va morir a Berlí l’any 1982.