Josep Anselm Clavé va néixer a Barcelona el 1824 i morí a la Ciutat Comtal el 1874. La biografia del fundador dels Cors de Clavé, compromesa socialment i política amb la justícia social i la sort dels treballadors, és una de les més rellevants de la història, la societat i la cultura catalana del Segle XIX.
Creix en una família modesta, però relativament ben situada. La seva mare posseeix una notable cultura musical, el que l’influirà ja de ben petit. Als sis anys, degut a una malaltia, per part de la visió d’un ull, el que li impedeix assistir regularment a l’escola.
Als 14 anys ja treballa de torner, feina que haurà de deixar ben aviat per motius de salut. Això motiva que, aprofitant el seu domini d’instruments com el violí, la flauta o la guitarra, faci diverses actuacions en locals i tavernes de Barcelona.
També de ben jove comença a freqüentar cercles republicans, on coneix entre d’altres a Abdó Terrades, Narcís Monturiol o Valentí Almirall. Implicat políticament, participarà en l’assalt a la Ciutadella l’any 1843, on fou ferit i un dels braços li quedà immobilitzat.
Al 1845, degut a la seva popularitat creixent, serà cridat a dirigir la societat musical L’Aurora, que es dedica a tocar en revetlles i altres events musicals. Degut a l’èxit d’aquesta societat, decideix ampliar les veus, tot eliminant els instruments, i forma la primera societat coral de Catalunya, La Fraternitat.
Durant els anys següents, assoleix un notable èxit popular, però ell i el seu germà seran detinguts i deportats a les illes Balears, el que no li impedirà de continuar amb la seva tasca, ara sota el nom de Societat Coral Euterpe. A més de les pròpies actuacions arreu, organitza festivals internacionals de corals a Barcelona. A través de la música i les corals, pretenia culturalitzar als obrers, tot fundant societats de cant, amb l’objectiu de fomentar la fraternitat i la justícia entre els homes. Aquests ideals que volia transmetre a través de la música li costaran diversos problemes amb les autoritats del moment, ja que es veia amb desconfiança una possible politizació dels obrers a través d’aquesta iniciativa.
L’any 1867 Clavé és detingut, empresonat i deportat a Madrid. Però ben aviat tornarà a la primera línia d’acció, tot essent membre de la Junta Revolucionària l’any 68. Més endavant, serà escollit diputat provincial pel Partit Republicà Federal de Barcelona, i l’any 1871 serà nomenat president de la Diputació de Barcelona.
Després del cop d’Estat de Pavia, Clavé torna a Barcelona on deixa tota activitat política, enmalalteix i mor el 24 de febrer de 1874.
