Jaume Compte: Un heroi caigut per la llibertat

Jaume Compte va néixer a Castelló d'Empúries l'any 1897. Fill d'una família benestant, va anar a viure a Barcelona empès per una forta vocació política. Això el portà a participar en la fundació d'Estat Català, junt amb Macià i del nucli armat Bandera Negra, grup clandestí d'acció directa.

Amb Bandera Negra, Compte (junt amb Daniel Cardona) comandà un escamot que pretenia atemptar contra Alfons XIII quan aquest tornava cap a Madrid després d'haver visitat Barcelona (és el conegut Complot del Garraf). Després de fracassar en l'intent d'assassinar-lo a Barcelona, es planejà atemptar contra el tren que el portava a Madrid, però l'escamot fou descobert per la policia i tots foren detinguts. Compte, en assabentar-se de la notícia, en comptes de fugir, es va presentar a comissaria i va assumir la seva activitat com a cap de l'escamot. Compte i sis persones més (entre les que també hi havia Miquel Badia) foren condemnats en un principi a mort, però la pena els fou commutada per cadena perpètua. Durant tot el judici, Jaume Compte es mantingué d'esquena al tribunal, degut a que aquest era presidit per un gran retrat del rei Alfons XIII. Intentà escapar de la presó sense èxit i, amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, va ser amnistiat.

Un cop proclamada la República, Macià li oferí la conselleria de treball, però ell no l'acceptà per les cada vegada més evidents diferències que el separaven de l'Avi. Les concessions fetes (començant per la renúncia a la República Catalana) i la integració d'Estat Català dins ERC el portaren a allunyar-se cada cop més de Macià. Tot i Compte es posà des d'un primer moment al servei de Macià i de la República catalana, en veure com es desenvoluparen els fets, demanà explicacions a l'Avi, el qual va reconèixer emocionat davant Compte que la renúncia a la República catalana havia estat un dels fets més tristos de la seva vida.

Jaume Compte era el representant més destacat del sector obrerista i esquerrà d'Estat Català i intentà reconduir la integració dins ERC del partit amb la refundació d'Estat Català-Força Separatista d'Extrema Esquerra, que més endavant passaria a assumir plenament les reivindicacions de classe, anomenant-se Estat Català-Partit Proletari. Aquesta organització unia les lluites d'alliberament social i nacional de Catalunya en una de sola que propugnava la independència i el socialisme per al nostre poble. Estat Català-Partit Proletari tenia com a òrgan d'expressió "L'insurgent", que tenia com a capçalera una bandera catalana amb l'estel roig en comptes del tradicional estel blanc i triangle blau.

Jaume Compte fou candidat pel seu partit al Parlament de Catalunya, però obtingué una derrota estrepitosa. Tot i això, la influència d'Estat Català-Partit Proletari es va estendre a entitats com el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria), la línia del qual va quedar identificada clarament amb la del partit (i alguns dels seus presidents foren militants d'ambdues entitats).

L'any 1934 el partit es transforma en el Partit Català Proletari, presidit pel mateix Compte, i tenia la voluntat d'ésser el nucli d'un gran partit obrerista, català i independentista. Amb ell, es pretenia la destrucció de l'Estat espanyol i l'assoliment de la independència del poble català, junt amb una revolució social que portés el proletariat al poder.

Jaume Compte, però, veié truncada la seva trajectòria personal i política la nit del sis d'octubre del 1934. Ell, junt amb el seu company de partit Manuel Gonzàlez Alba, va agafar les armes per defensar la proclama de l'Estat Català feta per Companys, però va morir a mans de l'exèrcit quan defensava el local del CADCI. Catalunya i la seva gent està en deute amb homes com Jaume Compte, que entregaren tot el que tenien, la seva vida, en defensa de la independència de Catalunya.