L'anomenada transició política a l'Estat espanyol està envoltada d'episodis foscos i de pactes secrets, que varen imposar una amnèsia col•lectiva tan de les responsabilitats polítiques dels feixistes, com de la memòria històrica dels pobles peninsulars. Així, l'oblit va ser un dels preus que molts varen creu que s'havia de pagar per "construir una façana democràtica per a un nou règim".
Tot i això, la transició mateixa té esdeveniments que han volgut ser ocultats o passats per sobre, oblidats per tal de no afrontar el preu polític que van haver de pagar molts patriotes que foren empresonats, torturats o fins i tot assassinats en aquest període.
La situació del Principat de Catalunya als anys 70 era d'agitació i d'una acció política continuada dels nuclis d'oposició a franquisme. Després de la mort del dictador, l'agitació als carrers creixia, i la gent sortia a manifestar-se i a reclamar més llibertat, així com els reconeixement del dret del poble català a la seva sobirania i autogovern.
En el marc d'aquestes celebracions multitudinàries (recordem, a tall d'exemple, l'onze de setembre de 1976 a Sant Boi o la "manifestació del milió" de l'onze de setembre de 1977), es gestava un moviment catalanista fort i actiu, que no podia ésser controlat per les autoritats. Així, molts dels actes que es celebraren, eren tolerats de forma oficial per la policia, però alhora eren durament reprimits al carrer. Així, es dóna el cas de dissolució per la força de diversos actes i d'intervencions policials desmesurades.
És en aquest context que hem d'entendre la mort de Gustau Muñoz, l'onze de setembre de l'any 1978. En Gustau era un jove militant de la Unió de Joventuts Marxistes Leninistes, que eren les joventuts del Partit Comunista Espanyol (internacional), grup que defensava el dret d'autodeterminació de les nacions com la catalana, a l'hora que propugnava una organització comunista de la societat.
En Gustau, l'onze de setembre de 1978, es trobava a Barcelona per participar, amb la resta de companys, en la diada nacional del seu poble, per tal de retre homenatge als patriotes morts al 1714, però també per reclamar l'autodeterminació de Catalunya i el socialisme. Però les seves reivindicacions toparen amb el feixisme policial, ja que la policia l'assassinà a sang freda al carrer Ferran de Barcelona en l'intent de dispersar una concentració. En Gustau deixà la vida, quan només tenia 16 anys, en la defensa del seu país, de la justícia i la llibertat, però el seu record ha de seguir viu entre nosaltres.
