Fèlix Goñi: una vida de combat


Nascut l'any 1958 al Prat de Llobregat, Fèlix Goñi i Roura, conegut amb el sobrenom de “Bruc”, va adquirir ja de ben jove consciència del país en què li havia tocat viure. Els seus primers passos els donà a l'institut participant tan en les mobilitzacions estudiantils com també en les de caire independentista. Pocs anys després, l'any 1976, va entrar a formar part de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment inicià la seva militància al PSAN-P; des d'aquest últim treballà per impulsar-ne el Front Sindical, i fins i tot arribà a presentar-se en les eleccions municipals del seu poble natal com a independent.

Fou l'any 1979, any en què un vint-i-sis de gener Martí Marcó era ametrallat al centre de Barcelona a mans de la policia, que en Fèlix va perdre també la vida: un vint-i-sis de maig un escamot de quatre membres intentava una acció fallida contra les oficines de l'empresa Renault a la ciutat de Barcelona; una setmana més tard, un cop descobert l'error, aquest mateix escamot intentaria de nou l'acció, però la presència fortuïta d'un vianant provocà, accidentalment, que el mecanisme explosiu realitzés un fals contacte a mans d'en Fèlix; aquest perdria tràgicament la vida i el seu company resultaria ferit lleument. L'objectiu d'en Fèlix i els seus companys era el d'atacar una empresa de capital francès, que com les empreses de capital espanyol, s'aprofiten dels treballadors catalans per a enriquir els estats opressors de França i Espanya. Aquests tristos fets acabarien per confirmar doncs la presència d'una organització armada independentista, que sota el nom de Terra Lliure, iniciava les seves primeres accions.


En Fèlix tenia molt clar que per alliberar de veritat el seu poble, la lluita armada, podia ser una opció molt eficaç; al mateix temps, de ben segur però que també era conscient del riscos i perills de pertànyer a Terra Lliure. Encara avui, i potser avui més que mai, en Fèlix és un clar exemple per tothom: l'alliberament social i nacional del Països Catalans de ben segur que era també el seu somni.