Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu cèlebre pseudònim de Víctor Català va néixer a l'Escala el dia 11 de setembre de 1869 i morí a la mateixa població el 1966. La lectura com també la pràctic a de la pintura, dibuix i escultura li ompliren les hores d'adolescència. Assajà la poesia per al seu ús particular, però havent-la fet conèixer a Joan Maragall, aquest la invità a publicar-la i això aparegué el seu primer llibre de versos titulat "El cant dels mesos", l'any 1901. L'any següent publicà el seu primer volum de narracions, considerat l'obra més important, titulat "Drames rurals" que produí una enorme sensació entre el públic i la gent de lletra de l'època, sobretot perquè ignoraven qui n'era l'autor, que seguia amagant-se en el famós pseudònim. Els seus posteriors volums de narracions foren "Caires vius", "Ombrívoles", "La Mare-Balena", "Vida mòlta" i molts d'altres. Ha conreat també esporàdicament el teatre. La seva obra mestra i definitiva, ha estat "Solitud", una de les més grans novel·les de la literatura catalana.
S'ha dit i amb plena raó, que la revelació del talent privilegiat de l'escriptora que aconseguí durant alguns anys ocultar la seva personalitat sota el pseudònim de Víctor Català ha estat l'esdeveniment més sensacional al que hagi presenciat mai la moderna literatura catalana. La gran sensació que despertaren les seves vigorosíssimes narracions s'intensificà quan temps després es descobrí la seva condició femenina. "Solitud" i un centenar de narracions han fet la seva glòria. Els seus drames condensats en contes i narracions generalment breus contenen una força explosiva. Generalment domina la nota agra, aspriva, cruel en aquestes peces mestrívoles, i la impassible objectivitat de l'autora fa que no s'escapi ni un mot de recriminació ni de pietat, i això fa més autèntica i punyent cada història. De tard en tard, però , com una clariana de llum ens serveix una història idíl·lica o poemètica que és un joiell de creació poètica.
Les narracions, gairebé totes de caire rural, de Víctor Català tenen una força tràgica tan intensa i suggestió poètica tan poderosa, que en el seu gènere no han estat superades per cap altre escriptor català.
