L'Antoní va néixer a Berga (Berguedà) el 21 de març de 1947. De família treballadora i fortament arrelada al país, ja de ben jove treballava de muntador-planxista. Va rebre formació prop de mossèn Armengou, el qual el va influir notablement.
La seva activitat militant va ser constant. L'any 1972 participà en les vagues de COPISA. La fermesa dels seus ideals el va portar a deixar la feina arran que el volien traslladar a la central nuclear d'Ascó, al que va renunciar per tal de no col•laborar en la construcció de dita central.
Va ser membre de diferents organitzacions de caire patriòtic i independentista durant més de trenta anys. Així, va formar part d'Òmnium Cultural, d'altres grups independentistes, a més de destacar en la seva vessant d'esquiador, ja que fou seleccionat a anar a Grenoble l'any 1968.
El seu compromís militant, però, li comportà diversos empresonaments. L'octubre de 1980 va ser detingut acusat de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català (EPOCA), i durant els dies que romangué a comissaria se li aplicaren diverses tortures i constants vexacions. Va ser encausat en l'anomenat cas Batista i Roca (en què s'acusava a diversos militants independentistes de l'assassinat de l'industrial Bultó), i juntament amb diversos patriotes, va ser perseguit, detingut, torturat i empresonat. Durant el judici, la petició del fiscal als militants catalans s'elevava a 261 anys de presó i 10 milions d'indemnització. Això va comportar que restés detingut més de nou anys a la presó, el que li deixà algunes seqüeles permanents, però l'Antoní no s'arronsà i va denunciar repetidament aquestes tortures, enfrontant-se judicialment a l'Estat i denunciant-lo el Tribunal d'Estrasburg.
La tenacitat de l'Antoní era una de les seves principals virtuts. El seu treball constant, sense estridències i sense defallir, conjuntada amb una valentia, sense temeritat i sense fatxenderia, eren les característiques principals del seu caràcter. També exhibia una solidaritat i fraternitat envers els seus, especialment palesa en els durs moments de la repressió i de presó. La mort, però va truncar la seva trajectòria el 28 de novembre de l'any 2000, al seu poble natal de Berga.
L'Antoní, doncs, és un exemple a seguir. Un exemple per a les noves generacions de l'independentisme, que no només han de continuar lluitant pel que ell creia, la llibertat i la unitat d'aquest país, sinó també des d'una postura de modèstia, entrega i constància, virtuts de les qual l'Antoní n'era un excel•lent exemple. Seguim, doncs, la seva petjada i tinguem-lo present en la memòria, com a guia permanent de la nostra actuació. Com ell deia, "per vèncer, cal anar-hi i anar-hi".
